La revista “Cuadernos de Jazz”, íntegrament disponible a la nostra web
Hui, 30 d’abril, declarat dia internacional del jazz per la Unesco, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) culmina la publicació en la seua web de la revista Cuadernos de Jazz, que va aparéixer en paper entre 1990 i 2010 i es considera la més important dedicada al gènere al nostre país. Els músics, aficionats i investigadors poden consultar els 121 números de la revista de forma totalment gratuïta en el lloc web cuadernosdejazz.es, gestionat pel IVC.
Aquest és el fruit d’un projecte que es va iniciar fa un any amb la creació de la web cuadernosdejazz.es, on l’IVC allotja informació sobre els seus fons dedicats a aquest gènere musical, que constitueixen la col·lecció més abundant i variada de documentació jazzística a la Comunitat Valenciana.
La revista Cuadernos de Jazz, així com una part destacada del fons documental, pertanyen a la Fundación Ebbe Traberg, encara que estan en depòsit permanent en l’IVC. Aquesta fundació de caràcter cultural va ser creada pel crític de jazz d’origen danés, resident a Espanya, Ebbe Traberg (1932-1996), juntament amb la societat Cuadernos de Jazz Editores SL, amb l’objectiu de «dur a terme tot tipus d’activitats orientades a la difusió, suport a la creació i, en general, major implantació social en la música contemporània i especialment del jazz».
Cuadernos de Jazz va aparéixer a l’estiu de 1990 amb periodicitat bimestral. El seu objectiu era cobrir un buit al mercat de la premsa musical en un moment de gran interés pel jazz. Amb els anys Cuadernos de Jazz es va convertir en una eina imprescindible per al seguiment de l’actualitat jazzística, i hui és un document de gran interés per a conéixer aqueixa part de la història de la nostra música.
El jazz valencià va estar sempre present en les pàgines de Cuadernos de Jazz. A més de fer referència puntual a actuacions i festivals a les nostres ciutats, la revista va entrevistar músics com els saxofonistes Perico Sambeat i Javier Vercher, el trompetista David Pastor, els guitarristes Ximo Tébar i Carlos Gonzálbez, els pianistes Fabio Miano i Ricardo Belda o el bateria Ramón López. Així mateix, les fotografies d’Esther Cidoncha van ser presentades en un porfolio en el número 8 (gener de 1992). El número 67 (novembre 2001) va incloure un dossier i un CD dedicats al jazz a la Comunitat Valenciana amb col·laboracions de Federico García Herráiz, Jorge García i Juan Manuel Xàtiva, que revisaven el passat i present del gènere entre nosaltres.
Així mateix, diverses produccions discogràfiques de músics valencians van meréixer ser destacades com a millor disc de l’any pels col·laboradors de Quaderns de Jazz: així Pearsonally speaking, amb el septet de Fabio Miano, en 2002, i Per l’altra banda, amb la big band de Ramón Cardo, en 2003. En 2010, un article dedicat a 10 discos destacats de la primera dècada del segle incloïa El fabulador (2004), d’Albert Sanz i los Once Dedos. Es dona la circumstància que els tres CDs van ser produccions de la Generalitat Valenciana per al festival Xàbia Jazz.
D’altra banda, els articles de fons, les entrevistes d’actualitat a diferents músics internacionals en gira, els monogràfics dedicats a John Coltrane (núm. 11, 1992), Duke Ellington (núm. 24, 1994) o Charlie Parker (núm. 87, 2005) entre altres, a més de les crítiques de discos, ofereixen una panoràmica molt minuciosa del jazz a cavall entre dos segles i en la seua perspectiva històrica.
Coincidint amb els seus deu primers anys, en 2000 Cuadernos de Jazz va publicar un número extraordinari amb el resum de la dècada en esdeveniments i protagonistes. Era potser el moment de major esplendor de la publicació, encara no afectada per la crisi discogràfica i la posterior crisi econòmica que retallarien dràsticament els ingressos per publicitat uns anys després i acabarien obligant a clausurar el projecte al desembre de 2010, amb l’aparició del número 121.