CUADERNOS DE JAZZ

Ebbe Traberg va néixer l'1 de setembre 1932 a Rigsted (Dinamarca) i va morir el 9 de maig de 1996 a Madrid. Escriptor i periodista, va desenvolupar la major part de la seua carrera professional a Espanya, com a corresponsal dels diaris danesos Information i Tipsbladet (aquest últim d'informació esportiva) i com a col·laborador de diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen les revistes musicals Scherzo i Cuadernos de Jazz, que va contribuir a posar en marxa, i RTVE, on va ser guionista del programa Jazz entre amigos, presentat per Juan Claudio Cifuentes. Coneixedor de diversos idiomes, va traduir a l'espanyol a la novel·lista nord-americana Mary McCarthy i un volum d'escrits del seu compatriota el cineasta Carl Theodor Dreyer. També va traduir autors espanyols i llatinoamericans al danès.

Ebbe Traberg va arribar per primera vegada al nostre país com a turista a la dècada dels cinquanta, però va acabar casant-se amb una espanyola i instal·lant-a Madrid el 1960. La família de la seua esposa, d'ascendència gallega i de La Rioja, posseïa una casa pairal a Ezcaray on l'escriptor va passar els seus estius i es va convertir en un veí més, un veí molt estimat en memòria del qual s'organitza anualment, des de 1997, un festival de jazz freqüentat per músics nòrdics.

Sempre en contacte amb mitjans culturals danesos, Traberg va servir de pont entre Espanya i Dinamarca tant per les seues cròniques i escrits com per la seua relació amb visitants interessats pel nostre país. Ja en 1967 va ser un dels participants en el curtmetratge documental Spaniernes Spanien, en què van participar també José Agustín Goytisolo i el poeta danès Halfdan Rasmussen, on presentava als seus compatriotes la realitat espanyola sota la dictadura. Va tenir una estreta relació professional i personal amb el cineasta d'avantguarda, periodista i comentarista esportiu Jørgen Leth, amb qui a més d'escriure un llibre sobre ciclisme (1976) va treballar en els documentals Stjernerne og vandbærerne (1974), també sobre ciclisme, Traberg (1992 ) i Pelota (1983), sobre la pilota basca. En el guió d'aquesta última va col·laborar igualment l'escriptor Klaus Rifbjerg, que Ebbe Traberg va conèixer a la revista Vindrosen i a qui havia ajudat a preparar sobre el terreny el documental Til Spanien (1971), arran de el qual van forjar la seua amistat. Segons Rifbjerg, l'escriptor Ole Sarvig, un altre dels seus amics danesos, li va dir a Traberg quan va complir 40 anys: «Tu mateix ets el millor poema escrit sobre Espanya».

Traberg va ser un reconegut poeta en la seua pròpia llengua, autor de llibres com 3 X 13 Digte (1962), 7 Kapitler for sig (1964), Rsiduum (1964), En udlevet globetrotters Minder om de piger han har kendt (1969), Forlænget Frist (1973), o Fordel ude (1985). A més de la literatura i el cinema, a Ebbe li va interessar l'esport, especialment el futbol i el ciclisme, i els toros, però per sobre de tot potser el jazz va ser la seua gran passió, que el va convertir en col·leccionista de discos, llibres i revistes i en visitant dels clubs i festivals de tot el món. A Espanya va començar a escriure sobre el gènere a la revista Aria jazz, als anys seixanta, i després ho va fer en Quàrtica jazz, Scherzo i Cuadernos de Jazz, per citar només revistes musicals. D'aquesta manera va arribar a convertir-se en un dels referents de la crítica jazzística a Espanya, que tenia a més una relació privilegiada amb algunes de les figures del gènere, com Dexter Gordon, Lee Konitz o Paul Bley. Amb el seu amic Ib Skovgaard va escriure Some Clark bars, una discografia del pianista Sonny Clark (1984), publicada a Copenhaguen. Després de la seua mort, el llibre Episodios (2005) va recopilar les cròniques que sota aquest títol havia publicat en Scherzo al llarg de deu anys (1986-1996).

Abans de morir, Ebbe Traberg va crear, en col·laboració amb Raul Mao i María Antonia García, responsables principals de la revista Cuadernos de Jazz, la fundació que portava el seu nom, amb la intenció de promocionar el jazz i preservar el seu important llegat documental. D'aquesta manera es va convertir també en pioner de la preocupació patrimonial pel jazz a Espanya.