CUADERNOS DE JAZZ

Antonio Vergara Deltoro (València, 1943-2019) va ser un crític de jazz, de cinema i de cuina, a més de gestor cultural. Pioner de la crítica gastronòmica a la Comunitat Valenciana, baix el pseudònim d'Ibn Razín i després baix el seu propi nom, es va convertir en un dels periodistes gastronòmics més influents de tota Espanya. Com a periodista i organitzador de concerts va contribuir així mateix a el creixement de l'afició al jazz a la València de la transició i començaments de la democràcia.

Vergara era el major de tres germans vinculats a el món de la cultura. Durant uns anys tots ells van col·laborar a la Cartelera Turia, una guia de l'oci nascuda el 1964 que es va convertir en una important revista cultural de la resistència antifranquista primer i de la pensada de progressista en temps de democràcia, la influència de la qual va arribar més enllà de la ciutat de València.

En la seua adolescència Antonio Vergara era aficionat al ciclisme, al jazz i al cinema. El jazz el va conèixer a través d'emissions radiofòniques estrangeres de Radio Argel o La Voz de América. A principis dels seixanta ell mateix va tenir diversos programes setmanals dedicats al jazz, primer a Radio Turia de Mislata (1960) després a Radio Castellar (1961-1964) i finalment a Radio Popular, de 1964 a 1967. En aquesta iniciativa col·laborava amb altres aficionats com Gaspar Marquès i Vicente Ménsua. En la dècada de 1980 va ser també corresponsal de la revista mensual Quàrtica Jazz, dirigida a Barcelona per Joan Giner, on va publicar cròniques i entrevistes. Com aficionat al jazz va tenir gustos diversos, des del jazz clàssic fins el jazz modal, tot i que va sentir especial inclinació pel bebop i les seues derivacions, i va admirar singularment el pianista Bud Powell.

Va començar a col·laborar amb Cartelera Turia el 1973, com a crític cinematogràfic, dedicació que va compaginar aviat amb articles sobre jazz. En tots dos mons les seues referències eren principalment franceses i procedien de revistes com Positif, Cahiers du Cinéma o Jazz Magazine. A principis dels anys setanta Vergara va ser així mateix assessor de jazz de la societat cultural Studio, el gerent de la qual era el seu germà Vicente. Al juny de 1973 va organitzar un concert del pianista Tete Montoliual que van seguir altres, a càrrec d'artistes com l'organista Lou Bennett, el guitarrista René Thomas o el trombonista Slide Hampton. A partir de la temporada 1979-80, amb Studio programant ja en el València Cinema del carrer Quart, Vergara va organitzar actuacions dels bateries Andrew Cyrille i Kenny Clarke, Art Pepper, Cedar Walton, Sonny Stitt o Chet Baker entre d'altres, fins a 1986 .

Antonio Vergara, que treballava per Bancaixa, es va incorporar en 1989 a l'equip de Centre Cultural d'aquesta institució bancària, com a responsable sobretot de la programació de teatre i música, i el 1990 va crear el cicle Nits de Jazz, pel qual van passar nombrosos músics europeus i nord-americans, des dels joves lleons com Jesse Davis o Roy Hargrove fins a veterans com Lee Konitz, Martial Solal, Hank Jones, Louie Bellson, Conte Candoli, Tal Farlow, Duke Jordan, Joe Morello, Daniel Humair, Barry Harris i Dave McKenna. El 1991 Bancaixa, de la mà de Vergara, va organitzar el primer seminari internacional de jazz que s'oferia en València, amb professors com Hal Galper o Bobby Watson. En anys successius es van organitzar dos seminaris internacionals més.

El 1995 va abandonar Bancaixa, data en què va interrompre també la seua col·laboració amb Cartelera Turia, on havia arribat a ocupar el càrrec de redactor en cap. D'ara endavant va incrementar la seua presència en el diari Levante-EMV; des d'un temps enrere ja escrivia en la revista dominical La Cartelera, suplement del diari. Pràcticament va deixar d'escriure sobre jazz o cinema, encara que ambdues expressions artístiques van seguir tenint una presència constant en els seus articles, i es va centrar en la gastronomia.