Nom: | Fons Antonio Balanzá |
Descripció: | Comprèn una col·lecció de discos de baquelita de 78 rpm (una part dels que va posseir, ja que una altra part va quedar irrecuperable per un problema d'humitat al magatzem on es trobava), en la seua immensa majoria música de jazz, així com un fitxer de la seua discoteca, alguns exemplars de la revista Ritmo y melodía i alguns butlletins del Hot Club de Barcelona, del qual va formar part. |
Codi de fons | ES.46001.IVC/BALANZA |
Titol | Fons Antonio Balanzá Farinós |
Dates | 1940-1955 |
Volum i suport | Quinze caixes |
Nom del productor | Antonio Balanzá Farinós |
Història del productor | Antonio Balanzá Farinós (València, 1924 - 1988) va ser un empresari d'hostaleria, propietari d'una famosa cafeteria al centre de València que havia fundat el seu avi, i un gran amant de la música de jazz, que va contribuir a difondre durant anys amb els seus articles, programes de ràdio i conferències. Balanzá es va aficionar al jazz molt jove. La seua tasca en pro d'aquesta música va començar a la immediata postguerra. Va organitzar activitats a la galeria d'art Cau d'Art i sobretot en la dècada dels quaranta va estar al front, de vegades en companyia de periodista Pepe Palau (que després seria pioner del jazz a RTVE), de programes radiofònics com Estrellas de el jazz, Figuras del jazz o Hot jazz a l'emissora valenciana Radio Mediterráneo. També amb Palau va organitzar actuacions i projeccions comentades de pel·lícules musicals a les instal·lacions del balneari de Las Arenas. A finals de la dècada de 1940 i començaments de la següent Antonio Balanzá va tenir contacte freqüent amb el Hot Club de Barcelona, a falta d'un equivalent local, i va col·laborar en Ritmo y melodía, revista de jazz editada en aquella ciutat que durant una etapa va ser quasi l'òrgan oficiós del Hot Club. Les seues visites a Barcelona per assistir a concerts com el de Lionel Hampton el 1955 van quedar de vegades reflectides també en cròniques publicades per mitjans valencians, com la revista Pentagrama. La seua discoteca era, per al que podia trobar-se a Espanya en aquell temps, de gran qualitat, segons testimoni del crític alacantí de jazz José Bauzá, a qui va prestar alguns discos perquè Bauzá poguera fer una sèrie de programes de jazz a la ràdio de la seua ciutat.
|
Dades sobre l'ingrés | El fons Antonio Balanzá va ser comprat per la Generalitat Valenciana mitjançant el desaparegut Institut Valencià de la Música a José Miguel Balanzá Cano, un dels fills de l'empresari, entre 2013 i 2014, després de tenir-lo en dipòsit durant alguns anys. |
Condicions d'accés | Consulta prèvia sol·licitud |
Condicions de reproducció | Es podran reproduir totes les obres que siguen de domini públic. La reproducció d'obres que no pertanyen al domini públic només serà possible quan es realitze per a ús privat del sol·licitant i exclusivament per a fins d'investigació, d'acord amb el que estableix la legislació vigent. |
Llocs | València |
Temes | Jazz |