Nom: Fons Cuadernos de Jazz
Descripció: El fons Cuadernos de Jazz està constituït per la col·lecció física de les revistes publicades en paper entre 1990 i 2010 i els textos publicats a la seua web fins a la tardor de 2015, a més de nombrosos originals de fotografies i il·lustracions, correspondència mantinguda des de la revista amb artistes, lectors, col·laboradors i diverses entitats de l'àmbit musical, revistes rebudes com a intercanvi i discos enviats pels seus editors per ressenyar a la revista. Els discos i les revistes formen una unitat amb la col·lecció de la Fundació Ebbe Traberg.
Codi de fonsES.46001.IVC/CDJ/
TitolCuadernos de Jazz
Dates1990-2015
Nom del productorCuadernos de Jazz SL
Història del productor

La revista Cuadernos de Jazz va aparèixer el 1990 per iniciativa de Raúl Mao i María Antonia García després de la clausura en 1989 de Radio Ciudad de Madrid, emissora en la qual presentaven dues vegades per setmana el programa de jazz «Esa vieja magia negra». El seu objectiu era cobrir el buit que havia deixat uns anys abans, com a única revista espanyola de l'gènere, la desapareguda Quàrtica Jazz. A la iniciativa s'hi va sumar un grup d'amics i col·laboradors del programa de ràdio entre els quals estaven Ebbe Traberg, Quique Rivero i Adolfo Montejo. El títol triat per a la capçalera tenia com a referència la revista Cuadernos del Norte, que dirigia Juan Cueto i era una de les poques revistes culturals que s'ocupava assíduament del jazz, i la revista francesa Cahiers du Cinéma, que Raúl Mao, també cinèfil, admirava.

El número zero de Cuadernos de Jazz es va distribuir gratuïtament a l'estiu de 1990 en botigues de discos i llibreries de Madrid. Va tenir un tiratge de 500 exemplars i va ser completament sufragat per Raúl Mao. El primer número, publicat a la tardor, amb un preu de 475 pessetes, va establir una periodicitat bimestral que es mantindria en endavant. El seu tiratge va ser d'uns 2000 exemplars. A la manxeta apareixien Mao, com a director; García, Traberg i Montejo, com redactors, i Rivero com a coordinador. La relació de col·laboradors en aquest projecte inicial va incloure, a més dels ja esmentats, a Daniel Cagigao, Luz Elez, Claudio Gabis, Federico González, José I. Hernández, Antonio Muñoz Molina, David Oliveros, Diego M. Olmos, Ángel Ros i Juan Carlos Tascón. En l'editorial la revista es descrivia com «un mitjà obert»; aquest número recull textos sobre Helen Merrill, Jaco Pastorius, Hermeto Pascoal o Pat Metheny —a qui estava dedicada la coberta— entre d'altres, el que confirma aquest sentit d'obertura que es va mantenir en endavant. Sent Raúl Mao argentí de naixement, la revista sempre va mostrar una sensibilitat especial cap al jazz de tota Amèrica Llatina, on es va distribuir assíduament mentre va tenir edició en paper.

La compra d'exemplars per part de Ministeri de Cultura per a la xarxa de biblioteques públiques de tota Espanya, a partir de 1991, va ser una important ajuda per a la consolidació i subsistència de la revista. D'altra banda, des de 1992 Cuadernos de Jazz va formar part d'ARCE, l'Associació de Revistes Culturals d'Espanya, que va col·laborar en la difusió de la revista per països hispanoamericans.

En números successius María Antonia García va assumir funcions de sotsdirectora i a la redacció es van sumar Federico González (1991, també com a fotògraf, després cap de la secció de discos), José Luis Salinas (1991, després cap de redacció), Carlos Sampayo (1992, després successivament conseller editor i redactor), Mario Benso, Pilar Comín, J. A. García de Cubas i Jesús Moreno (1993), Jorge García i Vicente Ménsua (1994). En els últims anys, la redacció la constituïen, en ordre alfabètic, Jorge García, José María García Martínez, Ángel Gómez Aparicio, Jonio González, Eduardo Hojman, Vicente Ménsua, Carlos Sampayo, José Fernando Troyano i Enrique Turpin.

Entre els col·laboradors es van incorporar a poc a poc (per ordre alfabètic) Juan Carlos Abelenda, Guillermo Bazzola, Fernando Bezos, Francesc Caballero, Alejandro Cifuentes, Javier de Cambra, Yahvé M. de la Cavada, Patrick Dalmace, José Dos Santos (corresponsal a La Havana), Manuel I. Ferrand, Ramon Fossati (corresponsal a París), Edward Fuente, Federico García Herraiz, José María García Martínez (després redactor), Miguel Garrido, Ángel Gómez Aparicio (després redactor), Jonio González (després redactor), Jesús Gonzalo, Enrique Helguera de la Vila, Mike Hennessey, Don Hillegas (com a corresponsal a Nova York), Eduardo Hojman (després redactor), Germán Lázaro, Marcos Maggi, Ivo Martins, Nacho Mensua, Quinito L. Mourelle, Fernando Ortiz de Urbina (corresponsal a Londres), Alfredo Papo, Sergio A. Pujol (corresponsal a Buenos Aires), Michel Rolland (coordinador de redacció), Pablo Sanz, Leo Sánchez, Bill Shoemaker (corresponsal a Washington), José F. Tapiz, Carlos Tejeda, José Fernando Troyano (després redactor), Enrique Turpin (després redactor) o Peter Wessel, i fotògrafs com Coral Hernández, Esther Cidoncha, José Horna, Jean François Laberine, Javier Nombela i Jan Persson. Del disseny i la maquetació es van ocupar Guillermo Ogando, en una primera etapa, i després Diego Olmos.

El cinquè aniversari de la publicació (1995), saludat amb una jam session organitzada pel Festival de Sant Sebastià en què van participar músics com Phil Woods, Lee Konitz, Gary Bartz, Joe Lovano o Kenny Barron, va confirmar a l'equip en el encert de la seua empresa i va segellar una relació de complicitat amb el degà dels festivals de jazz a Espanya, mantinguda en endavant.

Coincidint amb els seus deu primers anys, el 2000 Cuadernos de Jazz va publicar un índex de continguts i un nombre extraordinari amb el resum de la dècada en esdeveniments i protagonistes. Era potser el moment de major esplendor de la publicació, encara no afectada per la crisi discogràfica i la posterior crisi econòmica que anys després retallarien dràsticament la publicitat i acabarien amb la possibilitat de la seua subsistència en edició impresa. Altres números extraordinaris van celebrar successius aniversaris de la publicació. També hi va haver diversos monogràfics, com ara els dedicats a John Coltrane (núm. 11, 1992), Duke Ellington (núm. 24, 1994), Charlie Parker (núm. 87, 2005) o un extraordinari sobre el jazz valencià, que va incorporar un CD recopilatori (núm. 67, 2001). El darrer número, 121, de novembre-desembre 2010, costava 6 euros i dedicava l'espai principal de la seva coberta a TriEZ, el grup d'Agustí Fernández, Baldo Martínez i Ramón López.

Al llarg dels anys algunes sèries d'articles es van consolidar, com les «Crònicas locales» de Jesús Moreno, sobre el dia a dia de músics i escenaris de país, «Los estándares del jazz», comentaris sobre versions d'estàndards que va signar Vicente Ménsua amb la col·laboració de Joan Sadurní; signats també per Vicente Ménsua, els «Retratos desde el limbo». I la secció «Second Line» que signava Jonio González, més els comentaris sobre discos insòlits, agrupats sota el títol genèric de «Rarum», que van signar Eduardo Hojman i altres col·laboradors. En l'última etapa de la revista, quan va adoptar el subtítol ... i alguna cosa + (gener de 2005), es van fer habituals els articles sobre música i cinema i les col·laboracions gràfiques d'alguns dibuixants com Juan Álvaro i Naiel Ibarrola (abans la revista havia gaudit ocasionalment de les il·lustracions d'Hermenegildo Sábat).

La subsistència de la revista es va aconseguir sobretot mitjançant la publicitat, principalment en els números d'estiu i de final d'any, més la venda i les subscripcions. A partir de 1992 es va anar consolidant un grup important de redactors i col·laboradors i es va adoptar una mínima infraestructura empresarial, per a això es va crear la societat limitada Cuadernos de Jazz Editores, amb cinc socis: Federico González, José Luis Salinas, Carlos Sampayo, Raúl Mao i María Antonia García. Amb el pas el temps Sampayo i González es van donar de baixa i Ebbe Traberg va substituir a aquest últim fins a la seua mort. Molts anys després Salinas també va eixir i van quedar com a únics socis Mao i García. La revista va tenir puntualment alguns col·laboradors remunerats, com Vanessa Monro, Natalia Blanco, Elia García Domingo, Alejandro Cifuentes i Miguel Garrido, però mai va generar prou ingressos com per disposar d'una plantilla estable. El seu director mai va cobrar i la seua sotsdirectora María Antonia García, única persona en nòmina, va rebre un salari de manera intermitent, quan la situació ho permetia.

Des de 2009 la revista va simultaniejar l'edició en paper amb la seua presència a internet, on va anar prenent més presència després de desaparèixer l'edició impresa. Aquesta etapa va donar entrada a nous col·laboradors, com Carlos Pérez Cruz. Després de la defunció de Raúl Mao i fins al seu tancament definitiu, es va fer càrrec de la direcció María Antonia García. A l'abril de 2015, la revista va celebrar una trobada / concert, a la Sala Clamores de Madrid, per recordar a Raúl Mao i celebrar els 25 anys de la publicació. L'acte va comptar amb la participació de Joachim Kühn, Ramon López, Ernesto Aurignac, Agustí Fernández i Lucía Martínez. A la tardor d'aquest any la publicació es va interrompre definitivament.

Els arxius de la revista van passar el 2011 a la Fundació Ebbe Traberg.

Història arxivísticaMaterial recollit per Raúl Mao i María Antonia García, fundadors de Cuadernos de Jazz, al llarg de l'existència de la revista i dipositat a la Fundació Ebbe Traberg
Dades sobre l'ingrésContracte de comodat el 2011 entre Inmaculada Tomás, directora gerent de l'Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana) i Raúl Mao, president de la Fundació Ebbe Traberg, per al trasllat dels seus fons a València, on quedarien custodiats per l'Institut Valencià de la música. Els fons van ser recollits aquest any en el domicili de Madrid de la Fundació Ebbe Traberg. Va haver-hi un altre enviament de menor importància en 2012.
Condicions d'accésConsulta prèvia sol·licitud
Condicions de reproduccióEs podran reproduir totes les obres que siguen de domini públic. La reproducció d'obres que no pertanyen al domini públic només serà possible quan es realitze per a ús privat del sol·licitant i exclusivament per a fins d'investigació, d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
LlocsMadrid
TemesJazz